[07/07/2022]
Amb l’estiu, i molt especialment després de les restriccions imposades durant els últims anys per la situació pandèmica que hem patit, l’ambient nocturn s’ha anat recuperant. Moltes persones estan ansioses per recuperar els vells hàbits abandonats circumstancialment. I fins i tot rescabalar-se del que no han pogut fer durant estos anys anteriors. La sensació de fragilitat vital, així com la calor i les vacacions, clar!, han contribuït a dinamitzar l’oci nocturn. I més en un país com el nostre, abocat al mar, en què el turisme constituïx un pilar fonamental de l’activitat econòmica.
És en este context en què la paraula faràndula recupera també periòdicament la seua vitalitat. Se sol utilitzar, de manera genèrica, per a referir-se a l’ambient nocturn format per persones vinculades al món de l’espectacle, i a vegades —no sempre— en un to lleument despectiu. Estes connotacions no són perquè sí. Estan lligades al mateix origen de la paraula faràndula. A nosaltres ens vingué de l’occità farandoulo, amb què es designava una companyia de teatre, i a l’occità arribà probablement de l’alemany fahrend, que significa ‘ambulant, vagabund’. L’etimologia no sols ens ajuda a resseguir l’evolució de les paraules fins a descobrir-ne l’origen; també ens permeten comprendre millor les connotacions amb què s’usen, sovint com a resultat de profunds recels i suspicàcies.
