Pronunciació: [fanátik].
Morfologia:
m. sing. fanàtic
f. sing. fanàtica
m. pl. fanàtics
f. pl. fanàtiques
Definició:
1. adj. i m. i f. Que defén una creença religiosa o una ideologia política d’una manera extremadament apassionada i sense sentit crític. Els fanàtics són persones intolerants.
2. adj. i m. i f. Molt aficionat a alguna cosa. És un fanàtic del cine d’acció.
Etimologia:
El mot fanàtic és un cultisme que ens arribà del francés. L’escriptor François Rabelais encunyà la veu fanatique en el segle XVI per a referir-se a aquells que creien que tot el que deien o feien tenia una inspiració divina, i s’esforçaven amb un zel extrem per seguir els seus dictats. L’escriptor francés, d’estil sarcàstic, creà este adjectiu basant-se en el nom llatí fanatĭcus, que antigament era usat per a designar els sacerdots que tenien cura dels fanum, uns temples sagrats des d’on es consultaven els fats, forces sobrenaturals que es creia que marcaven el destí dels hòmens.
La paraula gestada per Rabelais anà estenent-se per pràcticament totes les llengües, amb les lògiques adaptacions a les peculiaritats fonètiques de cada idioma. Era útil, sens dubte, per a caracteritzar un determinat perfil de persones que, aferrant-se rígidament a unes creences determinades, es comportaven de manera molt intransigent amb qualsevol que no pensara com ells. La història de les paraules és sovint un reflex de l’evolució social. I, en este cas concret, l’ús de la paraula fanàtic no ha fet més que eixamplar-se al llarg del temps a molts altres àmbits. És ben simptomàtic. A tot arreu hi ha persones que no dubten gens ni miqueta de la bondat de les seues pròpies opcions, siguen de caràcter religiós, polític o de qualsevol altra índole, i això els porta a rebutjar radicalment, i fins i tot a vegades amb violència, qualsevol alternativa diferent de la que u ha assumit com a verdadera.
Primera documentació: segle XIX.
Citacions:
«Mes son pare, que, com tots els moros muntanyesos, és intransigent i fanàtic, no consentirà que sa filla —¡ans la degollaria!— parle d’amor amb tu…» (Josep Torrent Ródenas: Nexma, 1931.)
«Al costat dels moriscos i odiant-los cordialment, vivia un altre proletariat de cristians vells, fanàtic i dur, urbà o rural, que, segons comenta Braudel, evoquen bastant bé els blancs pobres del sud dels USA.» (Manuel Sanchis Guarner: La llengua dels valencians, 1933.)
«Són tan fanàtiques, que almenys dubtaran de les nostres intencions.» (Enric Valor: Sense la terra promesa, 1980.)
Castellà: fanático -ca.
Anglés: fanatical (adj.). ǁ fanatic (m. i f.).
Francés: fanatique.
Italià: fanatico -ca.
Portugués: fanático -ca.
