[04/09/2018]
La paraula faena prové del llatí facienda, forma de gerundiu del verb facĕre, ‘fer’, que significava ‘coses per fer’. I encara s’usa amb eixe mateix sentit en l’expressió tindre faena, és a dir, ‘tindre coses pendents de fer’, usada sovint per a excusar-se davant d’altres requeriments.
En castellà, el mateix ètim llatí donà la forma hacienda, que després nosaltres adaptàrem com a hisenda, amb el significat bàsic de ‘finca rural’, que després s’ampliaria a altres camps. En realitat, estos dos significats, el de faena i el de hisenda, tenen una relació molt directa. El lloc i l’activitat es fonen en fecunda metonímia. I les llengües intercanvien els mots: els valencians manllevàrem hisenda del castellà i els castellans prengueren faena del valencià.
Originàriament, en tot el domini lingüístic es deia faena, però en una part del territori es transformà a feina per la confusió produïda per la neutralització de les vocals a i e, i la intercalació d’una vocal antihiàtica.
