[23/02/2018]
La paraula extradició és un cultisme modern creat a partir del llatí traditio, ‘tradició’, que originàriament tenia el sentit de ‘lliurament, entrega’, i el prefix -ex, que significa ‘fora’ o ‘de fora’. Fou durant el segle XIX que s’establiren els primers acords bilaterals entre diversos països per a fer possible l’intercanvi de persones requerides judicialment i, per tant, quan començà a usar-se de manera generalitzada el terme extradició en diverses llengües. D’acord amb el que establix el títol VI de la Llei d’Enjudiciament Criminal, l’extradició és un procediment per mitjà del qual les autoritats d’un país fan entrega d’un reu que hi està refugiat a un altre país que el reclama perquè puga ser jutjat en el seu territori o per a fer-li complir una pena.
Arran de l’expansió de l’ús d’este terme jurídic, durant els anys huitanta del segle passat es crearen també, per derivació regressiva, els verbs extradir, manllevat del francés extrader, i extraditar, pres de l’anglés extradite.
