[26/09/2019]
Una exhumació és l’acció de desenterrar un cadàver. Però, en la pràctica, el seu ús se sol restringir al cas concret en què prèviament s’ha dictat una orde judicial que autoritza traure un cadàver de la sepultura, siga per a practicar-ne una autòpsia i precisar així la causa de la mort, o siga per a poder traslladar les despulles a una nova sepultura.
El verb exhumar, i per extensió els vocables que en deriven, han passat a usar-se també amb altres significats figurats, relacionats amb la idea de ‘rescatar de l’oblit alguna cosa que havia perdut vigència social’. Joan Fuster, per exemple, fa referència a la pràctica d’alguns literats d’«exhumar mots i girs arcaics, aliens als costums verbals coetanis».
El substantiu exhumació s’ha format per derivació del verb exhumar, amb l’addició del sufix -ció, que assenyala l’acció indicada pel verb. I exhumar provenia del llatí exhumare, verb format per la composició del prefix ex-, que té el valor de ‘traure fora’, i humare, derivat de humus, que volia dir ‘terra’.
