[09/12/2022]
Les dades són eloqüents: en els últims nou anys, cinc valencians sol·liciten cada dia que se’ls aplique l’eutanàsia. No es tracta de persones que vullguen morir immediatament, perquè senten que la vida ja no els oferix cap atractiu, sinó que, arribat el moment, volen no patir innecessàriament. La mort, des de ben antic, ha estat envoltada de tabús. El sentit transcendent de la vida, associat al sentiment religiós, ha fet que el desig de deixar de viure s’haja encarat tradicionalment amb recels i retrets, si no amb ocultació vergonyant.
Però el temps ho canvia tot. La paraula eutanàsia n’és una mostra. El fet que tinguem un mot per a referir-nos a este desig autodestructiu fa que la idea que representa adquirisca visibilitat. Sense termes precisos, el pensament es diluïx en un estat de confusió mental. Per això hem de mostrar-nos enormement agraïts a aquells que han dedicat la seua vida a recopilar paraules. No sols són sons i lletres. Són conceptes que ens ajuden a pensar. En valencià, el primer registre de la paraula eutanàsia és de 1891; apareix, concretament, en el Novísimo diccionario general valenciano-castellano, de Joaquim Martí Gadea, un capellà rural, natural de Balones (el Comtat), enamorat de les nostres paraules. Cal apuntar, per a valorar per contrast els esforços de Martí Gadea, que el diccionari de la Real Academia Española no incorporaria la veu eutanasia fins a 1947. En anglés, el primer registre de euthanasia és de 1869, només vint-i-dos anys abans que en valencià. Es tractava d’un cultisme format a partir del prefix grec eu-, que significa ‘bo’, i -tanàsia, forma sufixada derivada de la paraula grega thánatos, que ha passat a associar-se amb la ‘mort’. Valga com a exemple la paraula tanatori. En la mitologia grega, Tànatos era un geni alat encarregat d’acomplir el destí que les Moires tenien reservat a cada mortal. Cada paraula té darrere de si un immens bagatge cultural. Potser ara ho veiem com a simples historietes fantàstiques. Però, en realitat, era un intent de donar resposta a un univers ple d’enigmes. I, en qualsevol cas, gràcies a això, ara alguns poden aspirar a tindre una ‘bona mort’. O, si més no, a expressar sintèticament eixe desig amb la paraula eutanàsia.
