[23/05/2019]
L’adjectiu europeu es pronuncia amb e oberta, mentre que la forma corresponent de femení, europea, es pronuncia amb e tancada. Esta mateixa dualitat fonètica apareix en totes les paraules acabades en -eu/-ea (com ateu/atea o pigmeu/pigmea). Reben el nom de europeus els naturals d’Europa, si bé la delimitació del continent europeu no ha estat sempre clarament perfilada. A diferència d’altres continents, Europa i Àsia conformen una unitat geogràfica indiferenciada. La idea d’Europa com a continent, separat d’Àsia per la serralada dels Urals, es consolidà en el segle XVIII, sobretot per a remarcar la pertinença de Rússia a la societat occidental.
L’etimologia de la paraula Europa és dubtosa. La hipòtesi més acceptada actualment és que prové d’una llengua semítica parlada en l’antiga Mesopotàmia, a on significava ‘el lloc a on es pon el sol’. Però el nom de Europa també està profundament lligat a la mitologia grega, a on Europa era una bellíssima princesa fenícia a qui Zeus trobà un dia mentre collia flors per la platja, i de la qual s’enamorà perdudament. Transformat en un bou de pell extraordinàriament blanca, Zeus aconseguí atraure l’atenció d’Europa i fer que se’n pujara al llom per a emportar-se-la a l’illa de Creta. Este episodi és conegut com el Rapte d’Europa.
