[18/10/2018]
La paraula estúpid prové del llatí stupĭdus, que derivava del verb stupēre, i significava ‘estar ple d’estupor’. En la nostra llengua es documenta per primera vegada a finals del segle XVII, però no és fins a ben entrat el segle XX que el seu ús s’expandix, sobretot a través del cine i de la televisió. Segurament, esta expansió és conseqüència del gran ús que té en anglés el vocable stupid. Encara que, estirant del fil, cal fer notar que l’anglés l’havia pres del francés stupide, on ja s’usava des del segle XIII en l’àmbit mèdic per a referir-se a una persona que havia quedat privada del moviment corporal. Este significat està directament relacionat amb la paralització que provoca l’estupor, i el gest característic d’embadaliment donà lloc a l’insult de gran espectre en què s’ha convertit actualment la paraula estúpid. Teòricament, és una persona poc intel·ligent a qui li costa comprendre les coses; però, en la pràctica, solem aplicar-lo a aquells que no entenen les coses que nosaltres voldríem que comprengueren.
