[13/12/2018]
La paraula eslové deriva del topònim Eslovènia, forma adaptada de l’endònim Slovenija, que fou encunyat en el segle XIX pel moviment nacionalista romàntic, que aspirava a unificar en una nació independent tots els territoris ocupats per un grup ètnic de trets compartits, i sobretot per l’ús d’una llengua pròpia. L’ètim d’Eslovènia és el mateix que el d’Eslovàquia i, en general, el de tots els pobles agrupats de manera genèrica amb el gentilici eslau.
Històricament, els eslovens han format part de l’Imperi austrohongarés, de França (formant part de les anomenades Províncies Il·líriques durant les Guerres Napoleòniques) i de Iugoslàvia (junt amb Sèrbia i Croàcia), que després de la Guerra dels Balcans es desintegraria i donaria lloc a la constitució de la República d’Eslovènia.
L’eslové és també el nom d’una llengua eslava meridional que fa servir l’alfabet llatí amb algunes lletres modificades. El seu lèxic té bàsicament un substrat eslau, però amb influències importants de l’alemany, l’italià i l’hongarés.
