[05/10/2020]
El verb esglaiar, tot i que ha perdut molta vitalitat, encara es manté viu en algunes comarques valencianes. El seu significat bàsic fa referència a l’acció de causar por. Col·loquialment, amb este mateix sentit, sovint s’utilitza assustar, considerat un castellanisme, per bé que el seu ús ja es constata des de ben antic. Sant Vicent Ferrer ja deia en un dels seus sermons, datat en 1410, que «llavors tots aquells asustar-se han contra los cristians».
A banda del sentit bàsic ja comentat, el verb esglaiar també s’usa per a expressar que algun color apareix difuminat respecte a la manera com es manifesta habitualment, com si tinguera por de mostrar-se radiant. Reflectint este sentit, Raimon, en una de les seues cançons, fa referència al «blau esglaiat» del cel d’hivern, volent indicar que hi ha una tènue capa de núvols que fa que el cel tinga té un color blanquinós.
L’origen de esglaiar és molt curiós. Prové del llatí vulgar esgladiare, format a partir de gladius, ‘espasa’. I és que esgladiare originàriament significava ‘combatre a espasa’, i d’ací prengué el sentit de ‘infondre terror’. Era normal que els gladiadors sentiren por o que intentaren infondre eixe sentiment als seus rivals per a intimidar-los abans d’eixir al circ a lluitar. O mataven o morien.
