El verb escudellar s’utilitza en valencià per a referir-se a l’acció de ‘distribuir el menjar en els plats’ des d‘un recipient més gran, sovint el mateix en què s’ha cuinat, com és el cas de la paella o altres plats que se solen portar a taula en una cassola o una font. En valencià este verb encara manté una gran vitalitat, si bé és cert que, possiblement per no tindre un equivalent exacte en castellà, molt sovint es tendix a substituir per servir. Dit això, cal advertir que l’ús de servir en este sentit no és incorrecte, però no és totalment equivalent a escudellar. El verb servir té un caràcter genèric, que pot aplicar-se tant al menjar com a les begudes.
Atenent l’origen etimològic de escudellar, es comprén millor esta diferència semàntica entre els dos verbs. Escudellar es formà per derivació de escudella, nom que prové del llatí scutĕlla, amb què es designava una espècie de bol en què se servien sopes i plats amb salsa. Amb este significat ja es documenta en el Libre de Sent Soví, un famós receptari medieval que data de 1313: «Pica los fetges de les gallines e posa·hi un ou per escudella e assabora·ho de cascu, e, quant haura bullit convinentment, aministra de la dita salsa».
