[12/04/2022]
El verb escombrar té en valencià un ús més restringit que el que es fa en altres zones del domini lingüístic, a on se sol usar amb un valor equivalent al de agranar, ‘netejar el pis d’un lloc arrossegant la brutícia amb una granera’. Entre els valencians esta paraula se solia usar per a referir-se a l’operació que feien els forners per a netejar el forn amuntonant la cendra amb un escombrall. Ara, tot (o quasi tot) ha canviat: la llenya és ja, cada vegada més, un combustible residual, i els forns, molt automatitzats, tenen incorporats mecanismes de neteja automàtica… La transformació de l’ofici ha comportat, com és natural, un canvi del vocabulari específic propi d’esta professió.
Sí que es conserva encara este verb per a referir-se a l’acció de tossir lleument per a aclarir-se la gola i evitar l’enronquiment de la veu. Allò que en castellà en diuen carraspear.
En tots els casos, l’etimologia pot ajudar-nos a relacionar els diversos sentits. Este verb ens arribà del llatí vulgar *excomborare; però, anant encara més enllà, arribem al cèltic comboros, que tenia el significat de ‘entrebanc, destorb’. Escombrar, en essència, és llevar tot allò que molesta per a poder realitzar una acció: la saliva, la cendra, la pols, les pedres… La paraula castellana escombros, per cert, té també el mateix origen etimològic.
