[03/07/2018]
El verb escarnir prové probablement del gòtic skaírnjan, on ja tenia el mateix significat que actualment: ‘burlar-se d’algú amb crueltat, intentant ridiculitzar-lo, humiliar-lo o mortificar-lo, especialment quan està en una situació de debilitat’. El seu ús era molt habitual en textos antics, especialment quan la mofa tenia connotacions religioses. Sant Vicent Ferrer, per exemple, relatava que «quan Jesuchrist era penjat en la creu, lo dia del Divendres Sant, venien los juheus e escarnien-lo».
Per extensió, el verb escarnir ha passat a utilitzar-se també per a referir-se a una burla més innocent, sovint practicada pels xiquets, consistent a ‘imitar el to de veu o les accions d’algú’: «M’escarní fent veu de cagamandúrria: “ma mare em pegaràaa, ma mare em pegaràaa…”», escriu Joan Olivares en Dies de verema.
En castellà, antigament també era habitual la forma escarnir, però modernament s’ha transformat en escarnecer.
