Pronunciació: [ezbɾináɾ]. Cal tindre present que la sonorització de la lletra s de la primera síl·laba (representada fonèticament amb el símbol [z]) es produïx de manera espontània pel simple contacte amb el so de la lletra b de la síl·laba següent, que és una consonant sonora.
Definició:
1. v. tr. AGR. Separar els brins (d’una planta). Esbrinar el safrà.
2. v. tr. Investigar o indagar fins a descobrir la veritat (d’una cosa). He d’esbrinar qui m’ha enviat els anònims.
Etimologia:
El verb esbrinar és un derivat de bri, que és una paraula procedent del cèltic *brino, amb què es designa una tija prima o una fibra. En un primer moment, este verb començà a usar-se per a designar una operació minuciosa consistent a destriar els brins que aprofiten o no per a una finalitat determinada. A partir d’este sentit bàsic, passà a usar-se figuradament per a referir-se al procés de posar en clar un assumpte complex. En valencià l’ús d’este verb es documenta recentment —amb el valor que té l’adjectiu recent aplicat a la història de les paraules—, concretament en els anys trenta del segle XX. Però el seu ús ha anat estenent-se progressivament per a reemplaçar el castellanisme averiguar.
Primera documentació: segle XX.
Citacions:
«Ha restat vora del piano pensant amb tot allò i, com de natural és donat a llargues, profundes i substancioses meditacions, va esbrinant ben bé la causa de la visita.» (Enric Navarro i Borràs: Les desventures d’Abel, 1930.)
«… la figura del Comte d’Urgell pren cos, veient-lo abatut i trist, tretze anys tancat, des que es va rebel·lar contra el resultat del Compromís de Casp, ei 1413, fins que morí, sense que s’haja esbrinat encara com» (Emili Beüt i Belenguer: Camins d’Argent (El Xúquer), 1955.)
Castellà: desbriznar. ǁ averiguar.
Anglés: remove the husks from.ǁ search, discover.
Francés: séparer les brins d’une plante. ǁ découvrir, chercher.
Italià: levare i fili ai baccelli. ǁ indagare, investigare.
Portugués: esmigalhar. ǁ desentocar, farejar, detectar.
