[22/04/2021]
El verb erradicar ve del llatí eradicare, a on tenia el significat de ‘arrancar, extirpar’. S’havia format per la combinació del prefix ex- (reduït a e- per contacte amb la consonant r), que significa ‘cap a fora’, i el verb radicare, ‘arrelar’, format a partir del substantiu radix, radicis, i que donà lloc a la forma raïl (que després en algunes àrees passà a ser rel o arrel). En sentit estricte, estes paraules designen l’òrgan de les plantes superiors que creix en sentit oposat al tronc, normalment de forma subterrània; però, en sentit figurat, també s’utilitza habitualment com a metàfora per a referir-se a la causa profunda d’alguna cosa, sobretot quan s’apunta a algun problema.
El verb erradicar té, efectivament, una relació molt directa amb este sentit figurat. Se sol usar per a fer referència a una malaltia contagiosa, a la fam, a la misèria, a una influència considerada perniciosa… S’erradica, en definitiva, el mal, en qualsevol de les seues múltiples manifestacions.
I així és com recentment, impregnats d’este bon propòsit, s’ha modificat també l’ortografia d’esta paraula. Abans s’escrivia amb una erre simple (eradicar), però ara ha passat a escriure’s amb erre doble (erradicar). Dins del mal, anem pel bon camí. Si les coses poden ser senzilles, no hi ha cap raó per a complicar-les.
