[09/01/2018]
La paraula epifania prové del grec epipháneia, compost de epi-, que significava ‘per damunt’, i pháneia, ‘aparició’. L’epifania, per tant, feia referència a l’acció de mostrar-se levitant per damunt de la superfície. En la tradició cristiana, el vocable epifania ha quedat associat a l’adoració dels Reis d’Orient —anomenats popularment en valencià els Reixos— a Jesús acabat de nàixer, com a representació simbòlica de la primera aparició de Déu als gentils. Com a festa commemorativa d’aquell episodi, l’Epifania s’escriu amb majúscula inicial.
Modernament, recuperant el sentit originari, s’ha dotat també la paraula epifania d’un significat desproveït de connotacions religioses per a referir-se a l’aparició de qualsevol personatge, sobretot quan se li vol donar una certa solemnitat: «la portentosa epifania de Pep Gimeno, Botifarra», escriu Josep Vicent Frechina en La cançó en valencià.
