[25/03/2019]
El verb enrocar deriva de roc, que en el joc d’escacs és una forma alternativa d’anomenar la torre. La paraula roc, documentada ja en el segle XIII, prové de l’àrab rųḫḫ, i este del bengalí roth, a on significava ‘carro de guerra’. La paraula roc es manté vigent en l’expressió no hi ha ni rei ni roc, amb què s’indica que no hi ha manera d’arreglar una cosa.
L’enrocament és un moviment que s’introduí en el joc d’escacs europeu en el segle XVIII. Consistix a moure el rei dos caselles cap a una torre i, en la mateixa jugada, posar la torre en la primera casella de l’altre costat del rei. Es tracta d’un moviment defensiu que té per objecte protegir la peça més valuosa dels escacs, que és el rei.
Però, figuradament, el verb enrocar-se es fa servir també per a indicar que algú manté fèrriament les seues posicions i es nega a acceptar cap de les idees que planteja el seu interlocutor per a desbloquejar un conflicte.
