[04/06/2020]
El verb engrunsar en valencià s’usa habitualment per a referir-se a l’acció d’imprimir un moviment suau, de caràcter rítmic, com el que es fa a un xiquet quan s’intenta adormir-lo. Per analogia, també s’usa, aplicat a un objecte, per a indicar la transmissió d’un moviment oscil·latori, com el que fan els balancins o altres objectes (sobretot joguets) que tenen potes de forma arquejada.
L’etimologia de engrunsar és dubtosa i discutida. Probablement, prové del cèltic cronticare, que ha donat lloc a una gran quantitat de variants. La forma més general en valencià és engrunsar, que ja utilitzava Francesc Martínez i Martínez, historiador i folklorista alteà, en Coses típiques de la Marina, la meua comarca: «la passejadora […] comença a engrunsar-se carregant el cos en l’un i en l’atre peu alternativament, cantant el susdit noninoni, mentres li pega suaus tronets en l’esqueneta».
Este verb presenta moltes variants formals o de pronunciació. En el Diccionari normatiu valencià s’arrepleguen també agrunsar, engronsar, gronsar, gronxar, gronxejar i gronxolar.
