[07/09/2022]
Amb la paraula enginy es designa la capacitat mental per a resoldre problemes o aconseguir superar les dificultats que presenta la realització d’alguna cosa. També s’usa, este mot, per a referir-se a l’habilitat d’algú per a discórrer ràpidament i donar respostes subtils, sovint carregades d’ironia, que li permeten eixir airós d’una situació compromesa. L’enginy, en qualsevol cas, requerix reflexos, inventiva i creativitat.
El vocable prové del llatí ingĕnium, i està format amb el prefix in-, que significa ‘cap a dins’, i gĕnius, amb què es designava la ‘divinitat que vetlava per cada persona i compartia el seu destí’. El resultat d’esta combinació de components lèxics al·ludia a eixe geni que suposadament habita en el nostre interior —ara potser en diríem qualitats innates—, i que en alguns moments és capaç d’insuflar-nos respostes enginyoses.
Esta idea es manté vigent fins a ben entrada l’Edat Mitjana. Així és com en el Llibre d’establiments i ordenacions de la ciutat de València, que data de l’any 1296, es fa menció d’«alcuns malvats advocats apellats de secà, induhits per esperit diabulical e per lur enginy desordenat». L’enginy queda associat a un esperit diabòlic que es projecta a l’exterior a través de les manifestacions d’alguns perversos advocats.
