[09/07/2019]
Actualment, fem ús de la paraula energumen per a referir-nos a algú que ha perdut els estreps i reacciona virulentament, amb crits o inclús amb violència física, davant de qualsevol contrarietat.
Però este ús de energumen és el resultat d’un llarg procés evolutiu en què han anat superposant-se significats metafòrics. La paraula energumen, en última instància, prové del grec energoúmenos, participi passat del verb energéō, que significava ‘moure, impulsar’. Este ètim està relacionat amb la paraula energia, i és que, efectivament, eixa idea d’energia descontrolada, amb moviments espasmòdics, feu que el mot energumen s’associara originàriament a aquells que es creia que estaven posseïts per esperits malignes. Encara que, en realitat, es tractava simplement de persones que patien certes malalties neurològiques. Però, davant de la incapacitat de comprendre’n les causes, les anomalies del comportament s’atribuïen a causes sobrenaturals. Era el recurs habitual per a explicar el que no tenia explicació coneguda.
