Pronunciació: [eŋkóntɾe].
Definició:
1. m. Acció o efecte d’encontrar.
2. m. ESPORT Enfrontament entre dos equips o jugadors d’acord amb el reglament d’un esport determinat per a establir quin dels dos és el guanyador.
3. eixir (o anar) a l’encontre (d’algú) loc. verb. Anar a trobar-lo, interposar-se en el seu camí.
Etimologia:
La paraula encontre és un derivat deverbal de encontrar, veu formada per l’anteposició del prefix en- a la preposició contra, i l’afegiment del sufix ‑ar. El sentit bàsic d’este substantiu indica oposició entre dos o més persones o objectes. El terreny bèl·lic i l’esportiu tenen moltes concomitàncies, i és normal, per tant, que, partint d’este sentit originari, s’hagen anat creant amb el temps sentits figurats. El més recent és el que es referix a un enfrontament entre dos equips que competixen per aconseguir una victòria. Cada esport té un vocabulari específic. El mot encontre té un sentit genèric; però, segons els casos, amb este mateix valor poden usar-se també paraules com partit, partida, assalt o matx amb un significat equivalent.
Primera documentació: segle XIV.
Citacions:
«No, yo me, venjaré, e axí·u faré; ell va a tal loch, e yo tal dia exir li he al encontre ab una lança o ballesta o spasa, e dar li he.» (Sant Vicent Ferrer: Sermons, 1410)
«En el nou encontre dels nostres llavis continuava percebent l’estranyesa del principi» (Jordi Botella: Estació terminal, 2006.)
«Tampoc les autoritats i, menys encara la policia, van estar per l’ordre que se suposa que ha d’haver-hi en un encontre de futbol.» (Enric Lluch: El mundial de la Patagònia, 2018.)
Castellà: encuentro.
Anglés: meeting, encounter. ǁ game, match.
Francés: rencontre.
Italià: appuntamento. ǁ incontro.
Portugués: encontro.
