15/02/2023
Ni que siga amb un dia de retard, felicitats a tots els enamorats! L’amor cal celebrar-lo. Quan siga: el dia Sant Valentí, el de Sant Donís o quan a cada u li vinga bé. Sempre reporta efectes positius. L’enamorament és un estat emocional que es caracteritza per un conjunt de sensacions produïdes per l’atracció que algú sent per una altra persona, i que l’induïxen a buscar la seua companyia, per a parlar amb ella, per a tocar-la, abraçar-la, besar-la o mantindre-hi relacions sexuals. És un desig de fusió íntima entre dos persones que es manifesta de moltes formes. Però, més enllà del món dels sentiments —pulsions de naturalesa intangible—, l’enamorament s’explica fisiològicament per un conjunt de reaccions químiques produïdes en l’hipotàlem per la segregació de dopamina, substància coneguda, no debades, com l’hormona de la felicitat.
La paraula enamorament deriva de amor. El prefix en- aporta un sentit direccional: ‘cap a dins’. I el sufix -ment indica l’acció. L’enamorat, efectivament, experimenta en la seua pròpia carn el sentiment amorós, i el viu com un desig intens i obsessiu d’estar a tota hora amb la persona amada… Però, tot i la vinculació semàntica entre amor i enamorament, la psicologia contemporània tendix a diferenciar una cosa de l’altra. Erich Fromm, en L’art d’amar, deia que «comencem a amar quan deixem d’estar enamorats». Una contradicció aparentment paradoxal, però no per això menys real. El temps tot ho transforma. La química ho certifica. Però, a començaments del segle XV, ja escrivia Ausiàs March en un dels seus poemes que «yo d’Amor me trob axí vençut, / que dir no pusch quant só enamorat». Així que disfruten, mentre dure, del seu enamorament.
