[04/05/2023]
Ja estem en maig, i la calor es fa notar molt més del que tocaria per estes dates. Però no sols l’oratge està marejat. Algunes estructures lingüístiques, i en particular les que afecten l’ús de les preposicions en complements temporals, estan també prou rebolicades. Tradicionalment, la forma més normal d’introduir el nom dels mesos en valencià ha sigut amb la preposició en. En el mateix Llibre dels feits, la crònica que narra la vida i les gestes del rei Jaume I, fundador del Regne de València, ja es deia que «durà aquella guerra tot l’ivern entrò en maig» en al·lusió a la conquista de Mallorca. Des d’aquells remotíssims temps fins a l’actualitat, els valencians hem continuat usant esta preposició. Valga com a exemple representatiu d’este ús els següents versos de Vicent Andrés Estellés: «¿Fou en abril, en març, en maig…?».
En la Gramàtica normativa de l’AVL, publicada en 2006, ja es deia que la preposició en s’usa amb complements de temps introduïts «amb sintagmes indefinits i localitzacions de caràcter duratiu». Ara, a més, per a evitar qualsevol ambigüitat interpretativa, s’ha afegit una observació en què, de manera explícita, s’especifica que «El nom dels mesos i les estacions, quan no van precedits d’article definit, també es poden introduir amb la preposició en: en agost, en primavera».
