Pronunciació: [empaɾáɾ] o [ampaɾáɾ]. Cal tindre en compte que, d’acord amb el que s’establix en la Gramàtica valenciana bàsica, la e inicial de paraules patrimonials començades per en-, em- o es- es pot pronunciar [e] o [a]. En el cas de emparar, la pronunciació habitual de la majoria dels valencians és amb [am]. En el Vocabulari de noms de persona fins i tot s’arreplega l’antropònim Amparo i Ampar, al costat de Empar, com a variants tradicionals valencianes plenament correctes.
Definició:
1. v. tr. Protegir o ajudar (una persona desvalguda o en perill). Emparar els dèbils. El xiquet necessita que algú l’empare.
2. v. pron. Valdre’s de la protecció d’algú o d’alguna cosa. S’emparà en el secret de confessió per a no revelar el nom del lladre.
3. v. pron. Apoderar-se d’una cosa violentament. El rei s’emparà de la ciutat.
4. v. tr. Aguantar (a algú o alguna cosa) perquè no caiga. Empara la mare que està a punt de caure.
5. v. pron. Agafar-se a algú o a alguna cosa per a no caure. Va entropessar i sort que es va poder emparar en la paret.
Etimologia:
El verb emparar prové del llatí vulgar anteparare, que en un primer moment, d’acord amb el significat literal dels seus components (ante-, ‘davant’, i parare, ‘posar’) s’usava amb el significat de ‘posar un parapet davant per a protegir-se d’algun atac’. Originàriament era una paraula del vocabulari militar; però a poc a poc anà eixamplant el seu significat fins a adquirir el sentit genèric de ‘protegir’ o de ‘previndre’ davant de qualsevol amenaça. Paral·lelament a este canvi semàntic, també es produí una transformació formal. Per contracció de anteparare, es passà a an(t)parar, que donà lloc a la grafia amparar. Esta forma, per analogia amb molts altres verbs començats amb el prefix em-, passà a escriure’s també emparar. Les dos variants gràfiques han coexistit durant molt de temps, per bé que la normativa lingüística contemporània només accepta la forma gràfica començada amb em-.
Primera documentació: segle XIII.
Citacions:
«E don Rodrigo Lizana era amich de don Pero Ferrandis e digué-li que l’amparàs de la guerra e que s’espediria de nós, e que ell li donàs torn en Sancta Maria de Albarrazí.» (Llibre dels feits del rei en Jaume, 1380)
«No passa molt que Amor los empara / e fa qu·oblit, sens perdó, sa gran falta; / Ira no mor, mas està com malalta, / mentre Amor té gran força encara.» (Ausiàs March: Poesies, 1425) «Tan bon punt la veia pujar, gambava al seu voltant com un gos faldiller, a l’aguait i lluitant amb els colzes amb perdiguers adults que, després d’un preliminar prescindible, amb prussiana presència i emparant-se en la veterania que dóna l’edat, ensumaven la direcció del conillet.» (Ferran Torrent: Gràcies per la propina, 1995)
Castellà: amparar.
Anglés: protect.
Francés: protéger, préserver.
Italià: proteggere, salvaguardare.
Portugués: amparar.
