[11/09/2020]
La paraula emèrit prové del llatí emerĭtus, participi del verb emerēre, compost pel prefix -e (variant reduïda de ex-), que tenia el valor de ‘arran de’, i el verb merēre, ‘meréixer’. La combinació d’estos dos elements venia a significar ‘obtindre alguna cosa pels mèrits contrets’. En l’antiga Roma s’usava per a referir-se als membres de les legions que, quan es llicenciaven, eren beneficiaris d’una sèrie de prerrogatives en recompensa pels servicis prestats. La ciutat de Mèrida, actualment capital d’Extremadura, fou coneguda antigament com a Augusta Emerita, precisament perquè fou fundada per orde de l’emperador August per a proporcionar un assentament estable als soldats emèrits que havien combatut en les guerres càntabres.
En l’actualitat, la paraula emèrit s’usa sobretot per a referir-se als professors universitaris que, una vegada jubilats, mantenen una vinculació amb la universitat amb un règim de dedicació a temps parcial. Encara que este no és l’únic ús de l’adjectiu emèrit; també s’utilitza per a referir-se al rei que ha abdicat o al papa o els bisbes que, per edat o altres circumstàncies, han estat eximits de les seues obligacions pastorals.
