[29/10/2018]
El vocable elxà, en femení elxana, és el gentilici amb què són coneguts els naturals de la ciutat d’Elx. Esta denominació alterna amb la forma popular elxero/elxera, i també amb la forma culta il·licità/il·licitana. Esta última forma deriva del nom Ilici, amb què era conegut el poblament iber fundat en el segle V abans de Crist, que amb el temps es convertiria en Colonia Iulia Illici Augusta, un refugi de soldats veterans de les guerres càntabres, i que posteriorment esdevindria Ils en àrab, que donaria lloc a la forma actual Elx. Esta denominació ja apareix en el Llibre dels feits del rei en Jaume: «E, quant nós haguem parlat ab ells, enviam missatge a Elx per [e]I trujaman nostre». (El trajuman era el nom que es donava a l’intèrpret que actuava d’interlocutor amb els moros.)
Un dels elements més distintius del paisatge urbà de la ciutat és el seu palmeral, el més extens de tota Europa, amb més de 240.000 exemplars, i declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.
