Les noves realitats a què ens enfrontem cada dia en un món extremament canviant tenen també, com és natural, el seu reflex lingüístic, que dona lloc a la creació de noves paraules i expressions que es van fixant per a donar-ne compte. El canvi climàtic és un tema que genera molts debats, i que, lògicament, ha anat gestant un vocabulari específic, que és necessari conéixer per a poder entendre correctament les reflexions que es fan sobre este tema. Una de les expressions més recurrents en estos debats és l’efecte hivernacle, amb què s’al·ludix a una de les causes que, segon sembla, està provocant un augment de les temperatures. Però, més enllà del que intuïtivament puguem inferir a partir dels contextos en què l’hàgem pogut sentir utilitzada, convé saber exactament què significa esta expressió.
En primera instància, cal apuntar que l’efecte hivernacle fa referència a un procés que fa que l’atmosfera que envolta l’escorça terrestre dificulta que la calor s’escape a l’espai, i això fa que la Terra es calfe més del que en un principi li correspondria. L’expressió és una metàfora que en facilita la comprensió. Tal com passa amb qualsevol hivernacle, en què les plantes cultivades estan preservades del fred o la calor ambiental, en el planeta Terra l’atmosfera actua igualment com una capa protectora que preserva la temperatura. Gràcies a això, atenent la distància entre la Terra i el Sol, la temperatura mitjana de la superfície del planeta no seria de 15 °C (que és la que tenim actualment), sinó de ˗18 °C.
Esta temperatura ha anat variant al llarg del temps per molts motius, i la realitat inqüestionable és que la Terra ha tingut períodes alterns de glaciació i de calfament. Però, des de l’inici de l’època preindustrial, esta variació de la temperatura s’ha accelerat considerablement. Segons les hipòtesis més acceptades en la comunitat científica, una de les causes que semblen haver influït en este procés de calfament global és la crema de combustibles fòssils, amb les consegüents emissions de diòxid de carboni.
Primera documentació: segle XX.
Citacions:
«El CO2 és un dels gasos d’efecte hivernacle, els que retenen més calor del sol que el nitrogen i l’oxigen predominants en la composició de l’aire.» (Agustí Galiana: Nosaltres els humans, 1999.)
«L’escalfament global del planeta, afavorit per les emissions d’efecte hivernacle d’origen antròpic, ha esdevingut el repte prioritari per excel·lència de la nostra societat i, paral·lelament, un dels millors temes de conversa» (Maria Josep Picó: El canvi climàtic a casa nostra, 2007.)
«No és necessari dir que entre tots hem canviat el clima (mitjançant l’emissió de gasos d’efecte hivernacle) de manera que hem incrementat la freqüència i intensitat de les onades de calor.» (Juli Pausas: Incendis forestals: Carta al poble valencià, 2022.)
Castellà: efecto invernadero.
Anglés: greenhouse effect.
Francés: effet de serre.
Italià: effetto serra.
Portugués: efeito estufa.
