[12/10/2022]
La preocupació per l’estat de l’economia és essencial en la vida de les persones. Determina, en gran part, el seu benestar, i en molts casos fins i tot la mateixa supervivència. En un món amb un sistema econòmic cada vegada més interconnectat, tot ens afecta molt més del que segurament ens imaginem. Els conflictes bèl·lics d’ací i d’allà, els desastres naturals, els vetos comercials… Tot, al final, es traduïx en crisis globals, que incidixen directament en la butxaca dels ciutadans. El Premi Nobel d’Economia s’ha concedit enguany precisament a tres economistes nord-americans per les seues investigacions sobre els bancs i la seua influència en les crisis financeres. El crac del 29, la crisi del petroli del 1973, la bancarrota financera del 2008… són mostres evidents d’esta interacció.
L’etimologia de la paraula economia i la seua evolució posterior bé que ens ho mostra. Nosaltres la prenguérem del llatí oeconomĭa, a on havia arribat del grec oikonomía, forma derivada de oikonómos, que s’havia creat per la unió de de oĩkos, ‘casa’, i némō, ‘administrar, distribuir’. El resultat final d’esta combinació de components lèxics al·ludia al conjunt de normes per a administrar una casa. Així és com la utilitzà Aristòtil en el tractat que escrigué sobre economia, i a qui molts atribuïxen la creació d’esta paraula. Però, tot i la seua antiguitat, no deixa de ser curiós que el vocable economia quedara adormit durant segles i no es recuperara fins al segle XVIII gràcies al filòsof escocès Adam Smith, que, amb la seua obra La riquesa de les nacions, és considerat el pare de l’economia moderna. En valencià el seu ús no es generalitzaria fins al segle XIX. En un aforisme rural recopilat per Narcís Fagés de Romà ja es deia que «l’economia i prudència te lliuren de l’abstinència, el qui vullga balafiar molt tindrà que dejunar».
