[18/01/2021]
La paraula drama és un cultisme pres de la forma homònima llatina, que al seu torn l’havia pres del grec, a on tenia el significat de ‘obra teatral’. S’havia format per derivació del verb dráō, que significava ‘obrar’, amb l’afegiment del sufix -ma, que indica el resultat d’una acció (i que apareix en paraules com poema, tema o idioma). El drama, per tant, per als grecs, era qualsevol actuació, sense importar que la història contada fora tràgica o còmica. Segons l’escriptor francés Victor Hugo, eI drama sorgix de la combinació d’aspectes sublims i grotescos, de la tragèdia i la comèdia.
Però, en el segle XIX, quan comença a utilitzar-se la paraula drama en valencià —i que, igual que en castellà, prenguérem del francés—,ja apareix associada a una obra teatral de temàtica llastimosa. I dels escenaris es traslladà a la realitat per a passar a designar una situació de la vida que resulta complexa i difícil, sobretot quan és capaç de commoure vivament. No té per què tindre un desenllaç tràgic, però sí que faça patir.
En esta mateixa línia semàntica, entre els més jóvens també s’ha popularitzat l’expressió anglesa drama queen (literalment, ‘reina del drama’) per a referir-se a algú que tendix a reaccionar davant de moltes situacions d’una manera exagerada, posant un èmfasi especialment dramàtic.
