[12/01/2022]
La paraula dosi és un cultisme lligat al desenvolupament de la medicina. S’usa per a referir-se a la quantitat d’un medicament que es dona a un malalt en una unitat de temps o al llarg d’un tractament. La primera documentació escrita en valencià d’este terme és relativament recent: data, concretament, de començaments del segle XIX. Provenia, en última instància, del grec clàssic dósis, però en esta llengua tenia el sentit genèric de ‘donació’. Tot i això, Hipòcrates, considerat per molts el pare de la medicina moderna, ja usà este terme en el segle V a. C. amb un sentit pròxim a l’actual.
I amb este significat específic fou adoptat en francés amb la forma dose, ja esqueixat de donner, ‘donar’, com a mot independent, i així anà escampant-se a la resta de llengües de cultura. Els primers diccionaris de la nostra llengua que arreplegaren esta paraula ho feren amb la forma dosis, invariablement en singular i en plural. I no fou fins a l’any 1927 quan Emili Vallès, en el seu Diccionari català-castellà-francès, optà —seguint el francés— per diferenciar la forma de singular (dosi) de la de plural (dosis), solució que ha reforçat la normativa lingüística moderna.
Ara que una gran part de la població està rebent la dosi de record (també dita de reforç) de la vacuna contra el covid-19, pot ser útil també recordar el procés de la gestació d’esta paraula. Al cap i a la fi, som el que som perquè recordem el que hem fet.
