[16/04/2021]
La paraula divendres designa el quint dia de la setmana. O, per a evitar qualsevol malentés, el que està situat entre el dijous i el dissabte. En la tradició judeocristiana sempre s’ha considerat, fins a temps recents, que el primer dia de la setmana era el diumenge, i el divendres, per tant, era el sext dia de la setmana. En portugués, de fet, el divendres s’anomena sexta-feira; i en el diccionari de la RAE el viernes estigué definit com a «sexto día de la semana» fins a l’any 1992.
De totes maneres, i siga quin siga el número d’orde que se li assigne dins del còmput setmanal, la paraula divendres prové del llatí die(s) Vĕnĕris, que literalment significa ‘dia de Venus’. En la mitologia romana, Venus era la deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat. Per motius diversos —sempre relacionats amb la busca de l’amor, fora físic o espiritual—, Venus era una deïtat molt festejada. I ja se sap que les celebracions se sap com comencen però no com acaben. El nom llatí de la mateixa deessa, Vĕnĕris, ha donat lloc també a l’adjectiu veneri, que s’aplica sobretot a les malalties de transmissió sexual. En part per a contrarestar estes expansions carnals, en la tradició catòlica s’ha volgut associar el divendres al dolor, la penitència i l’abstinència. Però, com es diu en alguns llocs, «la cabra aveada a saltar, salta i saltarà». En fi, hui torna a ser divendres…
