[26/05/2020]
La paraula distància prové del llatí distantia, que derivava de l’adjectiu distans, ‘el que està lluny’. Estava formada per l’aglutinació del prefix dis-, que aportava el significat de ‘allunyament’; l’arrel sta-, extreta del verb stare, ‘estar’, i el sufix -ia, que servia, igual que ara, per a conferir un valor abstractiu, indicant la qualitat d’alguna cosa. La suma de tots estos components ens proporciona la idea bàsica del significat actual de la paraula distància; és a dir: l’interval de lloc o de temps que hi ha entre dos coses o successos.
Sobre esta base semàntica s’ha generat també un sentit figurat que es plasma sobretot en expressons com guardar (o mantindre) les distàncies, usades per a referir-se a l’actitud d’aquells que intenten evitar un tracte massa familiar o una excessiva cordialitat amb altres persones, sobretot quan hi ha una diferència en l’estatus o en la condició social. El tractament de vosté és sovint un reflex d’esta voluntat de mantindre el distanciament.
