[07/10/2016]
El llenguatge no funciona com les matemàtiques. Cada paraula té una evolució particular, fruit de la interacció dels parlants al llarg de la història. I, a pesar dels paral·lelismes que hi ha entre certs vocables, els significants resultants poden ser molt diferents. Si ahir comentàvem les diferències entre posar i pondre, en el cas de dos verbs aparentment paral·lels, com disposar i dispondre, no s’ha produït cap especialització semàntica, sinó que són simples geosinònims. En uns llocs es diu disposar, i en uns altres, dispondre. Així mateix, tenim també els adjectius dispost i disposat, derivats dels participis corresponents, amb significats igualment equivalents; però, curiosament, en el cas de l’adjectiu simètric amb valor negatiu només tenim indispost. Definitivament, en llengua dos més dos no sempre fan quatre.
