[31/10/2016]
La paraula disfressar, que antigament es deia desfressar, es va formar amb la combinació del prefix des-, que té un valor de negació, i la paraula fressar, que significava ‘xafar un terreny, especialment un camí, fins a fer-lo transitable’. Així és com es feien les antigues sendes, amb les petjades continuades de la cavalleria i el ramat. Desfressar era, per tant, esborrar el rastre que havia deixat algú a fi d’evitar que algú altre poguera seguir les seues petjades. D’este sentit bàsic passà a adoptar el significat de canviar l’aspecte habitual d’algú per a no ser reconegut, i, finalment, el de vestir-se amb roba estrafolària per a participar en actes lúdics.
Jaume Roig, en la seua obra l’Spill, és un dels primers valencians que feren servir literàriament este verb: «lo cos afluxa, / los pits engruxa, / la faç desfreça».
