[17/04/2019]
La paraula diputat (que antigament presentava la variant deputat) en un primer moment no era més que el participi passat del verb diputar, que prové del llatí deputāre, i que significava ‘avaluar, assignar, destinar’.
Originàriament, el mot diputat s’usava per a referir-se a algú que actuava en representació d’una o diverses persones, i així és, de fet, com s’anomenava els representants dels diversos braços (l’eclesiàstic, el militar i el reial) en les antigues Corts forals valencianes. Però també rebien el nom de diputats els representants del monarca o de qualsevol altra autoritat que delegava en ells la gestió de certs assumptes.
No serà fins a la Revolució Francesa que, amb l’auge de les idees democràtiques, el terme diputat passà a usar-se per a designar els representants del poble en el Parlament elegits per sufragi universal.
En anglés, la paraula deputy, presa del francés député, encara manté el seu valor antic, i s’usa per a referir-se a algú que exercix un càrrec per delegació d’una autoritat superior.
