[14/11/2017]
La paraula diabetis prové del grec diabḗtēs, formada pel prefix dia-, que significa ‘a través de’, i bḗtēs, ‘córrer’. El canvi vocàlic de e a i en la terminació es produí per assimilació popular a molts altres vocables de la terminologia mèdica acabades amb el sufix -itis, com apendicitis, artritis, otitis, etc.
El sentit originari d’esta paraula feia referència a una màquina hidràulica semblant a un sifó. Però l’ús mèdic també es documenta molt antigament: el metge grec Apol·loni Memfita ja la usà l’any 230 a.C. per a referir-se a una malaltia caracteritzada per una excessiva secreció d’orina. Actualment es distingixen dos tipus de diabetis: la mellitus (també anomenada sacarina) i la insípida. La diabetis mellitus, la més comuna, ve causada per la incapacitat de l’organisme de processar la glucosa de la sang, que s’expulsa a través de l’orina. Rebé el nom de mellitus perquè el pixum feia gust de mel. El mètode que utilitzaven els metges per a diagnosticar este tipus de malaltia era precisament tastar l’orina. Si tenia un gust dolcet, era mellitus; altrament, era insípida.
