[18/06/2018]
La paraula destarifo, a més de formar part del nom d’un programa d’À Punt (Açò és un destarifo), té un ús molt general entre els valencians i, per contra, és poc o gens coneguda entre els parlants d’altres zones del domini lingüístic.
Es tracta d’un substantiu format per regressió de l’adjectiu destarifat, inicialment participi del verb destarifar. Este verb s’havia format a partir de tarifar amb l’adjunció del prefix des-, que aporta una valor negatiu; i tarifar s’havia format per derivació de tarifa, mot procedent de l’àrab hispànic ta’rīfah, que inicialment significava ‘definició’, ‘declaració’, i que en el comerç marítim mediterrani acabà usant-se amb el valor de ‘taula de preus’.
Destarifar era, per tant, suprimir la regulació prèviament establida respecte al preu a què havia de vendre’s un producte. Este significat anà eixamplant-se a poc a poc per a aplicar-se a qualsevol àmbit amb el significat de ‘desbaratar l’orde establit’. I, aplicat a una persona, destarifat vol dir ‘que obra sense trellat’, i destarifo, una ‘situació que no té ni cap ni peus’.
