[20/06/2019]
Amb la paraula desgavell es fa referència a alguna cosa que pareix absurda: «la seua proposta és un desgavell». Però l’absurditat ve determinada sovint pel desorde i la consegüent sensació de confusió que provoca. Això és precisament el que volia transmetre Vicent Gascon Pelegrí (acadèmic de l’AVL entre 2001 i 2004) quan es referia al «caòtic desgavell que era la comunitat de Rascanya».
Esta idea de caos i confusió associada a la paraula desgavell s’entén millor si es resseguix el procés de formació de la paraula: desgavell és un derivat postverbal de desgavellar, que significa ‘desbaratar’. S’havia format a partir de gavellar amb l’anteposició del prefix des-, que aporta un significat negatiu. Per la seua banda, gavellar derivava de gavell, mot que prové del llatí cavellus, diminutiu de cavus, que al·ludia a la ‘conca formada amb les mans’ i, per extensió, a un feix d’alguna cosa que es podia agarrar amb les mans. Però fer gavells o gavellar era també una operació de posar orde, ajuntant les herbes i lligant-les per a poder vendre-les.
