[25/10/2019]
El desfibril·lador és un aparell electrònic que servix per a aplicar descàrregues elèctriques al cor en cas d’una parada cardíaca, en què el cor manté activitat elèctrica però el bombament sanguini és insuficient per a irrigar tot el cos. Este aparell actua emetent un impuls de corrent continu que despolaritza simultàniament les cèl·lules del cor i restablix el ritme cardíac normal.
La paraula desfibril·lador és una composició de diversos elements lingüístics. En primer lloc, el prefix des- invertix el significat de la paraula que precedix; per la seua banda, el mot fibril·la és un diminutiu de fibra, usat en medicina per a designar els filaments que formen part de la fibra d’un múscul, i finalment el sufix -dor indica l’agent actiu a través del qual es desplega l’acció del verb (desfibril·lar). El procés lingüístic que ha fet possible la gestació d’esta paraula no és simple; però la verdadera complexitat és la profunda comprensió de l’anatomia humana que ha fet possible inventar el desfibril·lador, un aparell que permet salvar moltes vides.
