[07/09/2021]
Ja vam tractar la paraula desescalada en esta mateixa secció. Concretament, el 30 d’abril del 2020. Fa poc més d’un any. En aquell moment era una paraula nova, i suscitava dubtes entre molts usuaris. Per això advertíem que, tot i que encara no estava en els diccionaris, això no devia fer pensar que fora una paraula incorrecta. Eixe és el procés normal de gestació de qualsevol neologisme. Primer comença a usar-se, molt sovint com a préstec d’altres llengües, i després, si el seu ús arriba a consolidar-se socialment, s’integra en els repertoris lexicogràfics.
En este cas concret, efectivament, la paraula desescalada ens vingué de l’anglés de-escalation, i des d’este idioma s’ha anat difonent per la resta de llengües. No sols ens ha passat amb desescalada, evidentment. Tot el vocabulari pandèmic s’ha gestat en anglés, i ràpidament s’ha universalitzat. Seguint, per tant, este procés de creació lèxica, la paraula desescalada ja està incorporada en el Diccionari normatiu valencià. Per una banda, en un sentit esportiu, com a antònim de escalada, per a referir-se al conjunt de tècniques per a descendir d’una muntanya; i, per una altra, amb el significat de ‘disminució progressiva de la intensitat d’una situació, generalment conflictiva, o de les coses que l’han provocada’. S’il·lustra amb dos exemples molt aclaridors. El primer ens ve ara com l’anell al dit: «La desescalada només pot començar si tota la població seguix les normes». I el segon, referit a un context bèl·lic, també és d’ús ben habitual: «La desescalada militar d’una zona». Encara que este mot també pot aplicar-se a molts altres àmbits, com ara «la desescalada de preus», «la desescalada de les restriccions», «la desescalada de les inversions» o fins i tot «la desescalada dels somriures».
