[11/12/2020]
L’etimologia és una especialitat de la filologia que se centra en l’estudi de l’evolució de les paraules. Ens ajuda a descobrir el seu origen i a fixar-ne l’ortografia actual. Però l’ortografia de cada paraula és el resultat de processos complexos, i sovint també d’alteracions de molt diversa índole.
La paraula desembre n’és una bona mostra. Prové del llatí decĕmber, forma derivada de decem, que significava ‘deu’, i és que en el calendari romà primitiu este nom designava el dècim mes. En textos valencians antics, reflectint l’ètim llatí, era habitual la grafia decembre. Però este mot ha anat experimentant variacions al llarg del temps. Així tenim, en primer lloc, la forma deembre, que més tard se simplificà en dembre; després, en gran part com a conseqüència de la influència exercida per l’ordinal desé, es generalitzà la forma desembre. La pronunciació col·loquial encara presenta prou vacil·lacions; però, a mesura que ha anat estenent-se la pronunciació sonora de la segona consonant entre molts parlants, l’ortografia ha passat a reflectir-ne també la pronunciació majoritària. Per això escrivim desembre per a referir-nos al dotzé mes de l’any. No hi ha cap contradicció: és simplement el resultat d’una evolució.
