[30/05/2023]
La decepció és un sentiment que es produïx quan algú veu incomplides les expectatives que s’havia creat respecte al resultat d’un esdeveniment; o també, en l’esfera personal, en relació al que s’esperava d’una altra persona. En qualsevol cas, per a poder parlar de decepció, és necessari que prèviament hi haja hagut il·lusió. Són desitjos intensos que no sols es contraposen semànticament, sinó que l’un és causa de l’altre.
L’origen de la paraula decepció cal buscar-lo en el llatí deceptio, veu creada per derivació del verb decĭpĕre, que s’havia format per la combinació del prefix de-, ‘cap avall’, i capĕre, ‘captar’, o més prompte ‘capturar’, en el sentit que li atribuïm en l’actualitat. I és que este mot s’usava originàriament amb el significat de ‘enganyar’. S’al·ludia, sobretot, als paranys que paraven els caçadors perquè les seues preses caigueren en el clot que havien excavat. Les il·lusions són molt enganyoses. Sovint ens fan percebre el que voldríem veure. I de l’(auto)engany s’arriba fàcilment al desengany.
