[04/04/2019]
La paraula cunyat prové del llatí cognātus, format a partir de la combinació del prefix co-, variant de con-, que aporta el valor de ‘cooperació, reunió’, i gnatus, participi del verb gnasci, que vol dir ‘nàixer’. De la combinació d’estos dos elements, esta paraula es feia servir originàriament per a referir-se a qualsevol parent consanguini.
Però, a poc a poc, dins dels entramats genealògics, i alterant el sentit estrictament etimològic, la paraula cunyat quedà restringida a les persones que no tenen vincles de sang, bé en referència als cònjuges dels germans o bé als germans dels cònjuges; és a dir, per a aquells que adquirixen una relació de parentiu arran del matrimoni: els parents polítics.
Paral·lelament, per via culta, també tenim, derivada del mateix ètim llatí, la paraula cognat, que s’usa per a referir-se exclusivament als parents per línia femenina. En l’àmbit de la lingüística, el terme cognat també s’utilitza per a referir-se als mots que tenen un origen comú, com per exemple cadira i càtedra, que deriven tots dos de cathĕdra.
