[02/11/2018]
La paraula crisantem prové del llatí chrysanthĕmum, i este del grec chrysánthemon, composta de khrysós, que significa ‘or’, i de ánthemon, que vol dir ‘flor’. Esta planta prové de la Xina, on hi ha constància de la seua existència des de l’any 1500 abans de Crist. A Europa arribà durant el segle XVII, i fou el botànic suec Carl Linnaeus qui en fixà el nom científic a partir del color originari de les flors, si bé actualment, gràcies a empelts i processos d’hibridació, n’hi ha de molts altres colors. Entre els valencians, el mot crisantem començà a usar-se a principis del segle XX.
El crisantem és una flor típica de novembre. Per eixe motiu, en diversos països europeus està associada al dia de Tots Sants, i hi ha costum de posar-ne ramells en les tombes dels difunts. Però els simbolismes canvien molt segons cada realitat sociocultural: a la Xina, per exemple, el crisantem és el símbol de la saviesa; al Japó és la flor nacional, i s’hi celebra el Festival de la Felicitat, on s’homenatja esta flor com a transmissora de valors positius; a Austràlia és típic regalar crisantems blancs el Dia de la Mare.
