[04/03/2022]
La paraula crim se sol usar en l’actualitat per a referir-se a l’acció de matar voluntàriament a algú, si bé en l’àmbit jurídic especialitzat este terme té el valor genèric de ‘delicte’. També és molt habitual utilitzar este vocable per a referir-se a una acció reprensible moralment, com quan es diu, per exemple, que «tirar al fem tot este menjar és un crim imperdonable».
En llatí, la paraula crīmen (el precedent directe immediat del nostre crim) tenia el valor de ‘acusació davant dels tribunals’. I este és encara el sentit bàsic que té el verb incriminar, el de ‘acusar, inculpar’. També tenim, procedent del mateix ètim, el verb recriminar, amb el significat de ‘retraure a algú les seues males accions’. Així és com es fa servir majoritàriament en els nostres clàssics medievals. Sant Vicent Ferrer explicava als seus feligresos en un dels seus sermons que blasfemar contra Déu era «un crim punible», major encara que «matar mil hòmens». Cal entendre esta comparació, lògicament, com una hipèrbole en el context de la cultura medieval. Però estes referències poden ajudar a comprendre el significat de la paraula crim en algunes expressions com crim organitzat, que, traduïdes literalment de l’anglés, s’apliquen a organitzacions que duen a terme activitats delictives, a vegades assassinats, però també extorsions, tràfic de drogues, segrestos o moltes altres.
