[21/09/2022]
La paraula creïlla és una de les formes amb què es designen els bulbs de les arrels de la planta coneguda en la taxonomia científica amb el nom de Solanum tuberosum. Les variants nominals que s’han generat en el territori valencià són molt prolixes: creadilla, creaïlla, creguilla, creiaïlla, criaïlla, queradilla, queraïlla, quereguilla, quereïlla… I no és, ni de bon tros, una relació exhaustiva. Totes estes formes deriven de criadilla.
Esta forma, provinent del castellà, és un diminutiu de criada, derivat del verb criar, que originàriament s’usava per a referir-se als productes que es produïen de manera natural sense necessitat de ser cultivats. No era una paraula usada exclusivament per a anomenar la patata (que en moltes comarques castellonenques rep també el nom de pataca). La paraula criadilla també s’utilitzava per a designar els testicles dels animals; al remat, els testicles eren els òrgans a on es produïa la sement necessària per a engendrar noves cries. Els paral·lelismes funcionals —i fins i tot formals— entre les gònades masculines i estos tubèrculs són evidents. És lògic, per tant, que en un primer moment es compartira el nom.
