[07/02/2019]
La paraula crebassa s’usa per a referir-se a una ferida lleu en forma de tall, que sol fer-se al voltant dels dits, però també en altres parts del cos, com ara els llavis, com a conseqüència de la sequedat o del fred. Originàriament s’usava sobretot per a referir-se als clevills que es feien en els unglots de les cavalleries. Així és com consta en el Llibre de menescalia, de Manuel Díeç, publicat en 1424, a on s’oferix un remei que en aquell moment es considerava molt eficaç: «Aquesta mateixa cosa val que hom fregue les crebaces ffortment ab orins d’infant». Per extensió d’aquell ús inicial s’ha produït una ampliació semàntica als clevills produïts en una roca o en terra.
El mot crebassa prové del llatí crepacĕa, que ja tenia el mateix significat que actualment. En valencià ara és molt més general la forma quebrassa (igualment correcta), que per metàtesi ha traslladat la r de la primera síl·laba a la següent.
