[10/05/2022]
Lingüísticament és un terme que ha generat moltes controvèrsies. Des del primer moment ha estat envoltat de dubtes i vacil·lacions. L’AVL l’incorporà al Portal Terminològic Valencià en 2020, poc després de la seua aparició; i ho feu donant com a bones tant la seua escriptura en majúscula (considerant-lo una sigla) com en minúscula (com a terme lexicalitzat), i li aplicà igualment un doble gènere: masculí i femení. L’atribució del gènere masculí és deguda a dos factors: en primer lloc, a la terminació -id, que fa que s’assimile analògicament a altres vocables de gènere masculí (com càndid, còrvid, estúpid i molts altres) i també al gènere de la paraula coronavirus, latent en la consciència dels parlants. El gènere femení, en canvi, es deu a l’assimilació que alguns han fet de la traducció de la paraula anglesa disease, ‘malaltia’. Hi ha mots que, per raons diverses, presenten un gènere ambivalent. Valguen com a exemples d’eixa ambivalència paraules com art, mar o llum. El temps s’encarrega de depurar-ho tot. Antigament, era normal que veus com amor o temor es digueren en femení; ara, per contra, són masculines. No s’ha de pensar que un gènere és millor que l’altre. La millor forma és, en tot cas, la que diuen la majoria de parlants. Són ells els que tenen sempre l’última paraula. I esperem que, en este cas concret, no tarden molt a oblidar-se d’este maleït terme, que tantes penalitats ha fet passar.
