[02/01/2017]
La paraula cotilló actualment se sol associar a una festa, sovint amenitzada amb música i ball, però sobretot amb un conjunt d’objectes de caràcter jocós, com ara serpentines, confeti, mata-sogres, trompetetes de so estrident, ulleres estrambòtiques, barrets de colors virolats, antifaços carnavalescos, diademes daurades, collars hawaians… La disfressa contribuïx a la desinhibició, i la diversió per a moltes persones s’aconseguix subvertint la normalitat.
La història de la paraula cotilló és molt llarga. Prové del francés cotillon, que derivava de cotte (una espècie de túnica). Originàriament, el cotillon francés designava unes sinagües que es posaven les dones per a participar en determinats actes festius. D’ací passà a designar un tipus de dansa que se solia executar al final dels balls de societat.
És curiós constatar com, a poc a poc, els diversos significats de la paraula han anat traspassant-se metafòricament d’uns objectes a altres: una peça de roba, una dansa en què se sol usar eixa roba, una bossa d’articles que es repartixen en este tipus de festa… Tot això és el cotilló.
