[15/12/2016]
La corrupció ve d’antic. Ja en el Llibre de la Cort del Justícia de València, escrit en 1280, es parlava de «parentela, de subornació e de corrupció». Prové de la paraula llatina corruptio, derivada de corrumpere, formada amb el prefix d’intensitat con-, que es transforma en cor- per contacte amb un mot començat per r, i de rumpere, que significa ‘rompre, fer trossos alguna cosa’.
Esta idea de trencament, aplicada a la integritat moral de les persones, és la que es transmet fonamentalment amb la paraula corrupció. En estos moments s’associa especialment a l’àmbit de la política, però és traslladable a qualsevol esfera de poder, en referència a la utilització il·legítima d’eixa potestat per a aconseguir un benefici personal, generalment amb operacions fictícies que oculten la realitat. Per això, l’antítesi de la corrupció en la societat actual és la transparència.
